Premsa (cat)

“La passió que posa Sandra Rehder en cada història que ens canta, el seu carisma, el seu lliurament i la seva naturalitat ens fan creure, enganyosament, que amb això és suficient per commoure al seu públic, que tot resulta així de fàcil. Com si darrere de cadascun dels seus espontanis arravataments de llibertat no estigués, perfectament amagat, un acabat treball d’interpretació, una veu llargament entrenada per partir-te el cor sense anestèsia en l’instant just.”
Sergio Zeni – Diariofolk – 02/03/2015

________________________________________

TANGO ETERN

Tal vegada la pluja que va acompanyar la nit del passat dissabte a l’hora del concert de Sandra Rehder fos el cortinatge apropiat per a unes cançons en les quals, al costat del dolor i el coratge, va habitar la malenconia. La intèrpret argentina, radicada a Barcelona, va donar una lliçó magistral de tots aquests sentiments, sostinguda per una veu singular, capaç de navegar per ondulacions que van oscil•lar entre la gravetat i la tendresa, encoratjades des d’una energia vital que la cantant va propagar a cada síl·laba, a cada murmuri, a cada crebant, a cada esquinçament.
Tango en estat pur, que mira la fugacitat de la vida, les ferides que dibuixen la nostra silueta. Tango etern.
Alberto Piquero – El Comercio – 06/10/14. Gijón, Espanya

________________________________________

“Sandra Rehder interpreta un sentiment que deixa de ser aliè al moment en què l’hi roba amb la seva veu, però també amb la seva pell i amb la seva roba.
El tango es vas vestir d’ella i ella es despulla cantant-ho.”

Sergio Ferreria

________________________________________

“Sandra Rehder sempre ens situa en un començament, aquell que ens fa albirar un permanent descobriment. Llindar d’expectatives que ens condueix a aquest territori màgic de la música i la poesia conjuminades en una oferta de sensibilitat pura, d’íntima comunicació.
Per a això es val del seu depurat art i la seva captació de l’esperit més profund present en el tango. El tango és amb ella passat recobrat, solitud present, temps d’esperes que transiten paisatges que no aconsegueix l’oblit.
Sandra despulla les seves interpretacions de la vulgaritat i els estereotips que han quedat adherits per una falsa visió de allò què es popular. Així la música i la seva lletra apareixen amb la lluentor i solidesa d’arguments autèntics”.

Heriberto Zorrilla

________________________________________

Hi ha poesia en el tango que ens canta Sandra Rehder, com la hi ha en la seva mirada, en la seva veu vitalista, en l’emoció que va vessant en cada cant. Hi ha gust en l’elecció del seu repertori i veritat en la seva cadència milonguera, vida recorreguda i fondària, apers valuosíssims per sentir el tango i expressar-ho, per traspassar la pell del que escolta i arribar a l’ànima, refugi últim de l’emoció personal, Rehder l’aconsegueix.
Alguna cosa màgica succeeix en escena quan Sandra Rehder canta acompanyada per la guitarra intensa de Gustavo Battaglia, una fusió apassionada entre tots dos intèrprets resultat sens dubte de la seva complicitat escènica.
Gustavo Battaglia té un toc genuïnament tanguero en port i distinció, masculí i regi, guitarra i músic són un sol instrument als ulls de l’espectador: fustes- entenimentades-mans-sensibilitat, on comença l’un i acaba la resta?, impossible saber-ho, sentit i subtil llum intensa, vida i negres ombres entre les seves notes, Battaglia és pur tango.

Carles Gracia Escarp

________________________________________

[english] [castellano]